Grup de Nova York creat a mitjans dels 70 i liderat per la Rose Deborah Harry (Antita, cantant del grup Stilettos). Formació en la que es trobaven el guitarrista Chis Stein, el baixista Fred Smith i el bateria Hill O´Connor. Aquest quartet seran els primers components del grup Blondie. Aquest nom deriva d’un “piropo! Que acotumava a rebre la bonica Debbie quan passejava per carrers de Nova York.
El 1976 van signar amb Private Stock Records i van publicar el seu primer LP titulat “Boldie” ( 1976) . Després es van mudar a Crysalis Records companyia discogràfica que va reeditar el seu disc debut, marcat paer un atractiu so propi de “New Wave”, americana però amb reminiscències dels grups dels 60 .
El seu segon disc va ser “Plastic Letters ( 1977), un altre esplendor d’àlbum produït per Richard Gottehrer en el que contaven amb la inclusió d’un nou membre: Nigel Hanssen, que va passar a ocupar el lloc de baixista, mentre que Frank Infanti,va donar suport en el treball de guitarra a Cris Stein; de la seva música es trobaven los “hits”.
Britànics, ”Dennos” una versió de Randy & The Rainbows i “I´m always Touched by your Presense Dear”. També l’àlbum seria un gran èxit amb Anglaterra, país on es va assolir la major popularitat en la seva terra natal.
“Paral.lel Lines” (1978) va ser el seu treball més complert i el millor rebut. Comercialment ja que contenia el seu single “ Heart of Glass” número 1 en tot el món.
Sense variar el seu estil i amb la producció de Giorgio Moroder van gravar “Call me”,un senzill aparegut en la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere “American Gigoló” que va arribar al seu primer lloc en les llistes mundials.
Tensions creixents entre els components de la banda, incursions en solitari de Debbie Harry “(kookoo) i una malaltia de va suposar la fi del grup. La cantant va prosseguir la seva carrera en solitari i va fer incursió en el cinema. Posteriorment ens tornarien a reunir els membres originals per gravar “No èxit” (1999) i el altre “hit” amb el senzill “Maria”. Uns anys mes tard publicarem “The Curse of Blondie “(2004) i el directe “Live by Request (2004).
En 2008 anuncien que començaran a gravar el que serà el seu novè àlbum.”Panic of girls” que serà llançat a finals de 2010 en Austràlia i serà llançat mundialment en 2011.
El 1976 van signar amb Private Stock Records i van publicar el seu primer LP titulat “Boldie” ( 1976) . Després es van mudar a Crysalis Records companyia discogràfica que va reeditar el seu disc debut, marcat paer un atractiu so propi de “New Wave”, americana però amb reminiscències dels grups dels 60 .
El seu segon disc va ser “Plastic Letters ( 1977), un altre esplendor d’àlbum produït per Richard Gottehrer en el que contaven amb la inclusió d’un nou membre: Nigel Hanssen, que va passar a ocupar el lloc de baixista, mentre que Frank Infanti,va donar suport en el treball de guitarra a Cris Stein; de la seva música es trobaven los “hits”.
Britànics, ”Dennos” una versió de Randy & The Rainbows i “I´m always Touched by your Presense Dear”. També l’àlbum seria un gran èxit amb Anglaterra, país on es va assolir la major popularitat en la seva terra natal.
“Paral.lel Lines” (1978) va ser el seu treball més complert i el millor rebut. Comercialment ja que contenia el seu single “ Heart of Glass” número 1 en tot el món.
Sense variar el seu estil i amb la producció de Giorgio Moroder van gravar “Call me”,un senzill aparegut en la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere “American Gigoló” que va arribar al seu primer lloc en les llistes mundials.
Tensions creixents entre els components de la banda, incursions en solitari de Debbie Harry “(kookoo) i una malaltia de va suposar la fi del grup. La cantant va prosseguir la seva carrera en solitari i va fer incursió en el cinema. Posteriorment ens tornarien a reunir els membres originals per gravar “No èxit” (1999) i el altre “hit” amb el senzill “Maria”. Uns anys mes tard publicarem “The Curse of Blondie “(2004) i el directe “Live by Request (2004).
En 2008 anuncien que començaran a gravar el que serà el seu novè àlbum.”Panic of girls” que serà llançat a finals de 2010 en Austràlia i serà llançat mundialment en 2011.
