NO o SI

A la majoria ens manca l’habilitat social de saber dir no. Però també d’acceptar el no.

Per desenvolupar aquesta habilitat, hem d’aprendre a dir no quan sigui convenient a la nostra necessitat i, sobretot, necessitem fer-ho de manera planera i cordial.

Hem de defensar el dret que cada un tenim d’acceptar o no les propostes que ens facin els altres. Hauríem d’aprendre a tenir molt clar el que a nosaltres ens convé en cada situació i per tant saber expressar la negació, i si creiem convenient el perquè de la mateixa.

Una manera de fer-ho pot ser demanar un temps prudencial per poder decidir la resposta. No cal que la resposta sigui en el mateix moment, doncs tots podem tenir el pensament en altres coses o en altres compromisos. Però si demanem temps no ens oblidem de respondre el més aviat possible.

Alhora crec que no n’hi ha prou amb saber dir no. De la mateixa manera i és igual d’important aprendre i acceptar el dret que tots tenim a negar-nos a la demanda o proposta. Sense exigir ni imposar un canvi en la decisió que se’ns manifesta.

Demanar i proposar a un company/a o amic/ga és una manera de comunicació. Però cal ésser capaç de respectar i acceptar que ens digui no. No hem de voler convèncer ni insistir en la petició, hem d’acceptar el dret que la persona té de negar-se a la proposta o demanda.

L’habilitat d’aquest tema del no o si, s’ha d’abordar des de les dues vessants.

No obstant hem de tenir en compte que des de la infància se’ns inculca que el bon comportament envers els pares, avis i mestres, és no negar-se a fer el que ens diuen o demanen. Mai s’ensenya a un nen/a, a tenir criteri propi ni a dir el que pensa davant de les peticions del adult, per tant des de ben petit/a ja és nega l’oportunitat d’adquirir una de les habilitats més necessària. Utilitzant d’excusa el “verb obeir”. Aquesta mancança en l’aprenentatge, a la majoria, ens acompanyarà al llarg de la vida.

Joan Casals

Usuari de Salut Mental