SORTIDA AL JARDI BOTANIC DE BARCELONA

El dia 18 de setembre d'aquet any vam anar al jardí botànic de Barcelona per visitar-lo,ja que cada dissabte fem una sortida lúdica.
Aquesta sortida va ser molt “xula” ja que vam riure moltíssim, es podia dir que vam fer una marató de quatre hores,no exagero.
Va succeir el següent: vam quedar a l’estació de RENFE Sabadell Centre, per anar a Barcelona concretament a la parada: Plaça Catalunya; allà vam agafar un autobús direcció a Montjuïc, el bus ens va deixar allà per anar el jardí botànic, vam donar tota la volta a la muntanya de Montjuïc perquè ens vam perdre; les monitores estaven perdudes ja que no sabien on era el jardí botànic .
Quan vam trobar-lo ens vam fixar que la parada del bus estava davant del jardí.

Després vam visitar el jardí i en aquest vam caminar una hora i mitja.
Al jardí hi havia moltes plantes precioses algunes de les quals són exòtiques, hi havia plantes de tots els continents.
Al final de la visita havíem d'anar a dinar i una altra vegada ens vam equivocar,una1 hora vam estar caminant tota la muntanya per trobar un bar per comprar el menjar.
Al final vam agafar el bus direcció a Barcelona allà vam dinar i després vam agafar el tren i cadascú vam anar cap a casa.
La nostra opinió personal és que va ser una sortida que ens va agradar moltíssim perquè vaig aprendre les diferents plantes que hi ha.
Aquesta experiència ha portat la inspiració per escriure una cançó que s'anomena "l’anècdota". Pròximament la publicarem al blog.

Aquí està la lletra de la meva cançó que descriu la sortida al Jardí Botànic.

ANÉCDOTA
Los amigos de la xamba nos fuimos a Montjuic
Dos monitoras simpáticas también fueron allí
Porque tardamos tanto para llegar al bonito jardín
Que pasó, que pasó ahora lo cuento yo
Que pasó, que pasó ahora lo cuento yo

Nos agrupamos en la RENFE rumbo al jardín
En Barna cogimos el bus dirección a Montjuic.
Porque tardamos tanto para llegar al bonito jardín
Que pasó, que pasó ahora lo cuento yo
Que pasó que pasó ahora lo cuento yo

Comenzamos a andar sin parar sin parar,
Perdidos en el bosque no llegábamos al lugar
Pasaron dos horas para llegar al bonito jardín
Que pasó, que pasó ahora lo cuento yo
Que pasó que pasó ahora lo cuento yo

Ya llegados al jardín andamos mucho más
Cuando salimos tuvimos que ir a un bar
Mientras tanto andamos mucho más
Que pasó, que pasó ahora lo cuento yo
Que pasó que pasó ahora lo cuento yo

Tenía mucho hambre y las piernas no me daban a más
Todos peleados por agotamiento general
Yo gritando esto es Pekín Express
Que pasó, que pasó ahora lo he cantado yo.




Letra escrita por Mª José Arahuete