Compositor nascut en Salzburgo el 27 de gener de 1756. Les seves prodigioses dotacions van ser observades pel seu pare Leopold, que va decidir educar-lo i exhibir-lo amb la seva germana com a font d’ingrés. A l’edat de sis anys, ja era intèrpret d’instruments de tecla i violinista al mateix tens que demostrava una extraordinària capacitat per la improvisació i la lectura de partitures. L’any 1762 el seu pare va portar al seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munich i a Viena, i en 1763 van emprendre un gran viatge de tres anys i mig: va conèixer la cèlebre orquestra i el estil de Manheim, la música francesa en Paris, i el estil galant de j.ch Bach en Londres.
Durant aquest temps va escriure sonates, tant per a piano com per violí ( 1763) i una simfonia (K.16,1764).
Ja de tornada a Salzburgo, va continuar les seves composicions , entre les quals troben la peça que és part de un oratori .Die Schuldigkeit des resten Gebots ( La obligació del Primer Mandament), la òpera còmica la fuita semplice i Bastiem und Bastiene.
El any 1769 amb 13 anys,era nombrar Konzertmester del arzobis de la seva ciutat. Després va anar a Itàlia. A Milà va conèixer el compositor G.B.Sanmantin ; a Roma, el
Papa el va condecora amb la distinció de Cavaller de la escola Dor i a Bolonia va contactar amb el pare Martín. L’any 1770 l’hi van demanar que escrigués la seva primera gran Opera Mitridate, re di Ponto. Després en Salzburgo va fer las simfonies K.183,199 i 200 (1773), el concert para fagot K.191(1774) las òperes la finta giardiniera e Il re pastore(1775), diveros concerts per piano, la sèrie de concerts per violí i les primeres sonates per piano (1774-75).A l’edat de 21 anys va estrenar la simfonia K.297 i el ballet “Les petites riens”. La mort de la seva mare, a l’any 1778 i el rebuig de Weber i el menyspreu dels aristòcrates, van ser un període molt difícil. Després va composar misses, les simfonies k.318,319i 328 i l’Opera Idomeo, re di creta( Munich,1781). El any 1781, va trencar les seves relacions, amb el príncep Arzobis de Salzburgo i va decidir anar a Viena. Allí va composar el singspiel Die eurtfübrung ans deu Serail que va ser demanada l’any 1782 per el emperador Jose II. Aquest mateix any es casa con Constanze Weber; junts van viure freqüentment perseguits per las seves deutes fins la seva mort.
Durant aquest temps va escriure sonates, tant per a piano com per violí ( 1763) i una simfonia (K.16,1764).
Ja de tornada a Salzburgo, va continuar les seves composicions , entre les quals troben la peça que és part de un oratori .Die Schuldigkeit des resten Gebots ( La obligació del Primer Mandament), la òpera còmica la fuita semplice i Bastiem und Bastiene.
El any 1769 amb 13 anys,era nombrar Konzertmester del arzobis de la seva ciutat. Després va anar a Itàlia. A Milà va conèixer el compositor G.B.Sanmantin ; a Roma, el
Papa el va condecora amb la distinció de Cavaller de la escola Dor i a Bolonia va contactar amb el pare Martín. L’any 1770 l’hi van demanar que escrigués la seva primera gran Opera Mitridate, re di Ponto. Després en Salzburgo va fer las simfonies K.183,199 i 200 (1773), el concert para fagot K.191(1774) las òperes la finta giardiniera e Il re pastore(1775), diveros concerts per piano, la sèrie de concerts per violí i les primeres sonates per piano (1774-75).A l’edat de 21 anys va estrenar la simfonia K.297 i el ballet “Les petites riens”. La mort de la seva mare, a l’any 1778 i el rebuig de Weber i el menyspreu dels aristòcrates, van ser un període molt difícil. Després va composar misses, les simfonies k.318,319i 328 i l’Opera Idomeo, re di creta( Munich,1781). El any 1781, va trencar les seves relacions, amb el príncep Arzobis de Salzburgo i va decidir anar a Viena. Allí va composar el singspiel Die eurtfübrung ans deu Serail que va ser demanada l’any 1782 per el emperador Jose II. Aquest mateix any es casa con Constanze Weber; junts van viure freqüentment perseguits per las seves deutes fins la seva mort.
de: Sophie Bordetas
